ARTICLE D´OPINIÓ: "El preu dels pisos no ha de baixar més" - Maig´13
El preu dels pisos no ha de baixar més - Immoscòpia 03 - 03/2013
Per Pere González Nebreda - Arquitecte i expert en anàlisi i optimització d’actius immobiliaris - A52 serveis immobiliaris.
Algunes autoritats espanyoles, mitjans de comunicació i experts immobiliaris de darrera fornada repeteixen de manera insistent que el preu dels habitatges continuarà baixant. Les mateixes veus apunten al preu dels habitatges com la causa fonamental d’alguns dels problemes de la nostra economia i arriben a afirmar que la caiguda dels preus immobiliaris és la fórmula per a resoldre els problemes. Aquesta tesi és políticament imprudent, tècnicament errònia i socialment immoral.
L’evolució dels preus immobiliaris és cíclica, augmenten en períodes d’expansió de l’economia i es retrauen en les recessions. La disminució dels preus en els cicles anteriors (l’últim, 1991-1998) es va produir via manteniment del valor nominal durant un període més o menys prolongat, el que es va traduir en un ajust real significatiu dels preus. En aquesta ocasió (2007-2012), la correcció és doble, per la disminució del valor nominal dels preus i per la inflació. El preu mitjà dels habitatges ha baixat un 34,26% en valor nominal i un 40,55 % en valor real en els darrers cinc anys.
Les crisis, les recessions, provoquen una disminució del preu dels productes, dels serveis i dels actius. Així s’evoluciona cap a una economia de menor dimensió i menor riquesa. La reducció de tots els valors és conseqüència lògica de la recessió, i no existeix cap raó de ciència que expliqui la reducció dels uns i no dels altres, o d’uns i altres de manera significativament diferent.
Per tant, quan els polítics reclamen o anuncien un descens en els preus immobiliaris volen transmetre el missatge que tota la resta de valors també es reduiran, és a dir, anuncien més empobriment del país. Un futur pitjor. Avançar un proper empobriment no és el millor camí cap a la reactivació. Es tracta d’un discurs políticament imprudent.
La relació del sector immobiliari amb el conjunt de l’economia és òbvia. Si hom anuncia als quatre vents, com s’ha vingut fent en els darrers mesos, que el preu dels habitatges caurà encara més, està dient que és millor no comprar ara i esperar que els preus baixin més. Lògicament, els potencials compradors no compraran ara un habitatge si el poden aconseguir més barat més endavant. Si els preus han de baixar, i aquest és el missatge que es tramet als ciutadans, l’activitat es paralitza, no hi ha construcció, i l’impacte agregat sobre la economia és negatiu, atès l’impacte que l’activitat constructora té en el PIB.
El missatge dels responsables econòmics és paralitzador de la demanda, i va en contra de l’objectiu pretès: incentivar la col·locació dels actius immobiliaris de les institucions financeres o de la Sareb. Si això és el que es pretén, s’aconsegueix tot el contrari. És un discurs tècnicament erroni.
...
Cal estar atents a l’evolució de la economia europea, i també la de casa nostra. Sense un increment de l’activitat econòmica no és factible una reactivació del sector immobiliari, i no és probable que els preus pugin; però d’això a pensar que continuaran baixant hi ha un abisme.
Pere González Nebreda
Article extret de la pàgina Oficial del Col.legi d´Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província www.apibcn.cat de data 03.2013. Dep. de Comunicació.-
Per Pere González Nebreda - Arquitecte i expert en anàlisi i optimització d’actius immobiliaris - A52 serveis immobiliaris.
Algunes autoritats espanyoles, mitjans de comunicació i experts immobiliaris de darrera fornada repeteixen de manera insistent que el preu dels habitatges continuarà baixant. Les mateixes veus apunten al preu dels habitatges com la causa fonamental d’alguns dels problemes de la nostra economia i arriben a afirmar que la caiguda dels preus immobiliaris és la fórmula per a resoldre els problemes. Aquesta tesi és políticament imprudent, tècnicament errònia i socialment immoral.
L’evolució dels preus immobiliaris és cíclica, augmenten en períodes d’expansió de l’economia i es retrauen en les recessions. La disminució dels preus en els cicles anteriors (l’últim, 1991-1998) es va produir via manteniment del valor nominal durant un període més o menys prolongat, el que es va traduir en un ajust real significatiu dels preus. En aquesta ocasió (2007-2012), la correcció és doble, per la disminució del valor nominal dels preus i per la inflació. El preu mitjà dels habitatges ha baixat un 34,26% en valor nominal i un 40,55 % en valor real en els darrers cinc anys.
Les crisis, les recessions, provoquen una disminució del preu dels productes, dels serveis i dels actius. Així s’evoluciona cap a una economia de menor dimensió i menor riquesa. La reducció de tots els valors és conseqüència lògica de la recessió, i no existeix cap raó de ciència que expliqui la reducció dels uns i no dels altres, o d’uns i altres de manera significativament diferent.
Per tant, quan els polítics reclamen o anuncien un descens en els preus immobiliaris volen transmetre el missatge que tota la resta de valors també es reduiran, és a dir, anuncien més empobriment del país. Un futur pitjor. Avançar un proper empobriment no és el millor camí cap a la reactivació. Es tracta d’un discurs políticament imprudent.
La relació del sector immobiliari amb el conjunt de l’economia és òbvia. Si hom anuncia als quatre vents, com s’ha vingut fent en els darrers mesos, que el preu dels habitatges caurà encara més, està dient que és millor no comprar ara i esperar que els preus baixin més. Lògicament, els potencials compradors no compraran ara un habitatge si el poden aconseguir més barat més endavant. Si els preus han de baixar, i aquest és el missatge que es tramet als ciutadans, l’activitat es paralitza, no hi ha construcció, i l’impacte agregat sobre la economia és negatiu, atès l’impacte que l’activitat constructora té en el PIB.
El missatge dels responsables econòmics és paralitzador de la demanda, i va en contra de l’objectiu pretès: incentivar la col·locació dels actius immobiliaris de les institucions financeres o de la Sareb. Si això és el que es pretén, s’aconsegueix tot el contrari. És un discurs tècnicament erroni.
...
Cal estar atents a l’evolució de la economia europea, i també la de casa nostra. Sense un increment de l’activitat econòmica no és factible una reactivació del sector immobiliari, i no és probable que els preus pugin; però d’això a pensar que continuaran baixant hi ha un abisme.
Pere González Nebreda
Article extret de la pàgina Oficial del Col.legi d´Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província www.apibcn.cat de data 03.2013. Dep. de Comunicació.-
No hay comentarios:
Publicar un comentario